Ens trobem al coll de Condreu, just en el punt on es troben les comarques de la Garrotxa, Osona i la Selva. Deixem el cotxe en el pàrqing del restaurant que agafa el nom del mateix coll. Creuem la carretera amb compte i comencem a pujar cap a les roques encantades per un caminet ben indicat que en el seu primer tram voreja lleument la carretera, i que de cop i volta gira cap l’oest i s’endinsa en un bosc frondós. En aquest primer tram del camí es puja de manera constant, guanyant cota ràpidament. No és gaire llarga la pujada i l’encant del bosc fa més entretingut l’ascens. En pocs minuts deixem el desnivell enrere i ens trobem amb un gran balcó que ens mostra orgullós les magnífiques vistes de la Garrotxa i la vall d’en Bas. Durant la sortida trobem rètols informatius on s’expliquen les llegendes de la zona. Seguim el camí ben indicat i en pocs minuts ens endinsem en una de les fagedes més boniques de Catalunya. Un bosc frondós on els canvis de color accentuen la bellesa de l’indret. Els més petits i també els grans ens quedem impactats per la bellesa del bosc i la màgia que s’hi respira. Els més petits juguen amb les fulles i els invoca records màgics de boscos encantats de contes i històries viscudes, fent que la sortida sigui encara més entretinguda. El camí tot i està recobert per les fulles es fa prou evident. Tot passejant per aquest magnífic indret fa que no ens adonem de la nostra arribada a la primera aturada, les Roques encantades. Un espai del bosc únic, molt divertit perquè els més petits juguin a passar entre les pedres, que amb unes formes màgiques formen petites coves i túnels mentres els rajos del sol pinten de color torrat tota l’escena. Diu la llegenda que el dimoni antigament vivia aquí i tenia el seu jaç entre les roques. De tant en tant s’avorria o estava de mala lluna, i, llavors, s’entretenia fent rodolar les roques per veure com espetegaven a les cases de Sant Feliu de Pallerols. La gent del poble, cansats d’aquest patiment, van demanar ajuda a tothom qui va poder... fins que un àngel va lligar les roques amb unes cadenes, i el dimoni, va marxar fastiguejat de no poder-les bellugar. Després d’una bona estona de joc, seguim la ruta cap el Santuari de la Salut. El camí seguix fins sortir de la fageda i continua travessant prats i camps, obrint les vistes i deixant veure part del paisatge del prepirineu. Aquest últim tram va perdent cota de manera molt progressiva fins arribar al Santuari. Una mica abans d’arribar el bosc ens torna a cobrir recuperant l’encant de la sortida. Al costat del camí trobarem diferents bolets i molts aglans. Finalment arribem al Santuari de la Salut, que es troba 1.050 metres d’alçada i ofereix unes vistes esplèndides a la vall d'Hostoles, la vall d'en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l'Alta Garrotxa. Una de les millors sortides per fer amb nens. Des del Santuari de la Salut ens acomiadem!