Quan érem petits, vam portar l’aigua fins a 50 pomeres sense motors ni bombes

Quan teníem 13 i 15 anys, mentre fèiem segon i quart d’ESO, vam decidir fer una cosa que avui encara ens sembla increïble: portar l’aigua de la riera fins a una plantació de 50 pomeres, només aprofitant el desnivell del terreny, sense bombes, sense motors i sense gastar ni una gota d’aigua de més. 🌱💧 En aquest vídeo t’ensenyem com ho vam fer pas a pas: la petita presa que ja existia de fa molts anys, la comporta metàl·lica que vam fabricar, el canal, la tuberia enterrada amb un nivell mil·limètric i els recs fets a mà amb una aixada. Tot pensat i fet amb el cap, amb paciència i amb moltes hores, perquè si el pendent no era exactament pla… tot el sistema no funcionava. No és només un vídeo sobre regar pomeres. És un tros de la nostra infància, de la manera com hem après a observar el territori, reaprofitar el que ja hi havia i buscar solucions simples però eficients. Potser avui els pomers no donen gaire fruit, però aquest invent ens va ensenyar molt més del que sembla. Si tens idees per millorar-ho o arreglar-ho algun dia, et llegim als comentaris. I si t’agrada veure com es feien (i es fan) les coses al camp, sense presses i amb sentit, queda’t per aquí. 🌾 👉 Subscriu-te al canal per no perdre’t cap història del dia a dia a la granja Armengol 💬 Deixa un comentari si tu també has fet algun invent així o tens alguna solució en ment